DIA 5: 10 D'AGOST DE 2023

Avui, comencem el dia de nou, ben d'hora, per dirigir-nos cap a la zona de Damaraland, si bé, abans visitem un poblat himba, una tribu nòmada del desert. 

Aquesta tribu es caracteritza per color vermell de la pell i del cabell de les dones, que obtenen gràcies al fang amb el que s'unten, així com pels ornaments de la seva indumentària, tots amb significat.

Allà, els seus habitants ens han explicat com viuen i quin és el seu dia a dia. 

El poblat himba, amb les cases una al costat de l'altra en forma circular

El que més m'ha sorprès d'aquesta visita és que la majoria de les habitants del poblat, en aquell moment, eren dones i nens, doncs, segons ens indicaven elles mateixes en idioma himba (i amb la traducció d'un noi de la zona que parlava anglès) els homes es trobaven pastorant el ramat de bestiar. 

Així, un altre tret característic de la forma de viure dels himbes, i que més ens sorprèn als europeus, és el fet que les nenes, ja de ben petites, cuiden dels seus germans i cosins, com una mare més. A elles se les veia, amb no més de set anys, preparant i servint l'esmorzar, vigilant el foc, etc. Si bé, com a tots els nens i nenes del món, també tenien moltíssimes ganes de jugar. 

Conèixer aquests nens i nenes va ser una de les grans ensenyances del viatge, i d'aquest contacte amb Àfrica, que tot just començava. 

Els himbes es dediquen, majoritàriament, a l'agricultura i la ramaderia, i aprofiten també el turisme per vendre productes d'artesania fabricats amb la fusta de les acàcies de les zona, tallada i esculpida a mà pel cap de la tribu.

El cap de la tribu fent figures amb la fusta de les acàcies

Així mateix, els himbes, com la majoria de les ètnies de Namibia, es caracterizen per la seva espiritualitat, caracteritzada pel foc sagrat que es troba just davant de la casa del cap de la tribu, i que és la zona on se celebren tots els rituals, com els casaments.  

Rastres del foc sagrat del poblat himba

Després de despedir-nos d'aquest poblat, posem rumb cap a Twyfelfontein, recorrent de bastantes hores per carreteres no esfaltades, com la majoria de les carreteres de Namíbia. Twyfeltontein és una zona impressionant, amb roques roses que sembla que estiguis al planeta Mart. 

Twyfelfontein

Grans roques característiques de la zona de Twyfelfontein

El paisatge de Twyfelfontein des del lodge


DIA 6: 11 D'AGOST DE 2023

L'endemà, aprofitem que estavem a Twyfelfontein per visitar els grabats rupestres que caracteritzen aquesta zona, que estan datats de més de 6000 anys, considerats la major mostra d'art rupestre d'Àfrica i declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2017. 

El cel de Namíbia permet veure la lluna amb claretat



La sortida de sol

La zona de Twyfelfontein on es troben els grabats rupestres

Granja en ruïnes on habitava la família Twyfelfontein que dona nom a la zona



Els grabats rupestres representen animals de la zona, com girafes i elefants


Fins aquí aquesta nova etapa per Namíbia. Encara queda molt per conèixer i us animo a que m'acompanyeu a descobrir-ho. 

Fins aviat!

Xènia. 

NAMIBIA: DAMARALAND

02 de setembre 2023

DIA 1: 6 D'AGOST

Després de bastants mesos sense publicar cap viatge, comença una nova aventura. Aquest cop, viatgem cap a Namibia, al sud-oest d'Àfrica. 

Així, sortim de Barcelona per fer una primera parada a Istanbul, on agafarem el següent vol que ens portarà fins a Johannesburg, la capital de Sudàfrica, des d'on agafarem un últim avió que ens portarà al destí final, Windhoek, la capital de Namíbia. 

DIA 2: 7 D'AGOST

I per fi ja hem arribat, després de 24 hores de sortir de Barcelona, ja estem a Namibia. Ara bé, hem arribat al vespre i estem molt cansats, així que sopem alguna cosa i descansem per agafar forces per l'endemà. 

DIA 3: 8 D'AGOST

L'endemà, ens llevem ben d'hora per quedar amb el guia del viatge, l'Helder, un namibià molt simpàtic, amb un castellà perfecte, i un coneixement inesgotable, que ens acompanyarà tot el viatge. Amb ell, agafem un autocar, conduït pel seu company, Lucky, que ens portarà fins a la Reserva Natural d'Etosha. 





El trajecte són unes cinc hores de carretera, que han passat bastant ràpides gràcies a les curiositats de Namíbia i informació imprescindible de la seva història (que, com he après a aquest viatge, a Europa sabem massa poc d'Àfrica i de les conseqüències que encara pateixen els seus països per culpa dels nostres). 

Així, un cop arribem a Etosha, deixem les maletes a l'hotel i comença, ara sí, l'aventura de Namibia, amb un safari per veure els animals increibles de la zona. 

Abans d'aquest viatge, jo no havia fet ningún safari, i el cert és que tenia les meves reticències, per falta d'informació, segurament. Si bé,  com sempre, un ha de viure les coses per poder opinar sobre allò, i ara ja puc dir que, un safari, sempre i quan es faci de manera respectuosa amb els animals, és una manera increïble d'aprendre sobre el seu comportament i poder respectar la natura. 

Doncs, en aquest cas particular, Etosha és una reserva natural de gairebé de 30.000 hectàrees, on es vetlla per la conservació dels animals. És a dir, en aquesta reserva natural inmensa es busca protegir les espècies autòctones de la zona, lluitant contra la caça furtiva (hi ha patrulles dia i nit evitant els caçadors furtius que hi entren, que encara són bastants, sobretot per les banyes dels rinoceronts) i contra els estralls del canvi climàtic (per exemple, posant bombes d'aigua per pujar l'aigua del subsòl i així evitar que els petits estanys on van a veure i refrescar-se els animals quedin secs).

Durant aquest trajecte per Etosha, hem pogut veure elefants, lleons, girafes, rinoceronts, zebres i gaseles, entre d'altres. Tota una experiència inoblidable. Sobretot, el més emocionant "sentir" el silenci que hi ha a la sabana, només trencat pel so del motor dels vehicles que recorren la reserva. 




































Aquests han estat els tres primers dies a Namíbia, i ara toca seguir descobrint més meravelles d'aquest país. 


Xènia

NAMIBIA: ETOSHA

11 d’agost 2023

 ABRIL, 2023

Aprofitant la visita a la Selva Negra, no podia faltar una visita per una de les ciutats més boniques de la zona, Gengenbach, considerada una de les ciutats més boniques d'Alemanya. 

Així, vam aparcar la caravana a una zona d'autocaravanes que es troba a les afores, molt tranquil·la, i vam anar a visitar aquesta ciutat encantadora i plena de colors. 

Markplatz

Només arribar, sorprenen els colors de les façanes, totes diferents però amb elements en comú.


Un dels edificis més bonics i emblemàtics és l'ajuntament, del segle XVIII, 

L'ajuntament de Gengenbach

No obstant, l'emblema per excel·lència d'aquest poble de la Selva Negra, pel qual és més conegut, és per la Torre Obertorturm, una de les portes a la ciutat. 

Obertorturm

Passejant per la ciutat vam arribar a la Església de Santa Maria, símbol de la ciutat de Gengenbach, ja que, quan la ciutat es va cremar, l'any 1689, aquesta església es va haver de reconstruir. 



Juntament amb aquests punts més caràcterístics, el cert és que passejant per aquesta ciutat no et deixaràs de sorprendre, per la gran quantitat de colors dels edificis i per les seves façanes tant característiques, que recorden contes i pel·lícules. 

Doncs, a Gengenbach es van gravar escenes de la Charlie i la Fàbrica de xocolata (escena Charlie i la Fàbrica de Xocolata minut 02:00)







Si bé, la part més bonica de la ciutat es troba en el carrer de Engelgasse, un dels més tranquils i amb més encant de Gengenbach. 



Parts del carrer Engelgasse

Sens dubte, un lloc molt recomenable de visitar, i des d'on vam donar per finalitzada la ruta en caravana per la Selva Negra. 

La cançó que us proposo en aquesta entrada és: Alma de Oro - Xoel Lopez & Ede

Fins la propera! 

Gràcies per llegir-me. 

Xènia.


GENGENBACH: LA CIUTAT MÉS BONICA DE LA SELVA NEGRA

06 de maig 2023