PERÚ: EXPLORANT LA VALL DEL COLCA

13 d’agost 2022

11 I 12 D'AGOST DE 2022

Seguim visitant el sud de Perú, i deixem la ciutat d’Arequipa, passant per les afores de la ciutat.


 


Així, ens dirigim cap a la Reserva Nacional de Pampa Cañahuas, una reserva on hi ha comptabilitzades unes vint mil vicuñas, un camèlid salvatge autòcton de la zona, que coexisteix en l’espai amb els diferents grups d’alpacas dels pagesos de la zona. 



 

Travessant la Reserva Nacional arribem a Pata Wasi, que en quechua vol dir “casa alta”, a uns 3.600 metres sobre el nivell del mar, on es troba una comunitat andina i on es poden observar formacions rocoses i una vista espectacular dels volcans Misti i Chachani, així com diferents poblacions de vicuña i d’alpaca. 


 



En aquest punt, a fi de prevenir el mal d’altura, s’ofereix la possibilitat de prendre un mate de coca fet pels habitants d’aquesta població. 


 

Seguidament, continuem el camí passant per la zona de Tocra, a uns 4.500 metres d’altitud, on hi trobem una població extensa d’alpacas i llamas. Així, la diferencia entre aquests dos camèlids es troba en el fet que les alpacas tenen el cap i les orelles més petites, i el pèl més llarg que les llamas.


 


Així mateix, en aquesta zona també hi trobem múltiples espècies d’aus migratòries. 


 

I seguint al camí arribem al punt més alt, Pata Pampa, a 4.800 metres d’altitud, on s’observa el volcà Sabancaya traient fum del cràter, juntament amb els volcans Ampato, Hualca Hualca i Mismi. 



La ruta per la vall del Colca segueix l’endemà visitant el Mirador de la Cruz del Condor, on es poden veure exemplars de còndors, sobrevolant el Canyó del riu Colca, el quart més profund del món.



 





En el camí fins arribar a la Cruz del Condor, s’hi trobem diferents miradors des d’on observar la vall, amb les terrazas d’origen preinca, amb més de 1.500 anys d’antiguitat, construïdes per la cultura Collaguas. 



 

Així mateix, en aquesta ruta passem pel poble de Maca, on s’hi troba la Iglesia de Santa Ana, un símbol de la evangelització dels indígenes, com s’aprecia pel balcó de la façana, ja que els indígenes no tenien permès entrar a les esglésies i les misses les seguien des de fora. 



 


També, en la província de Caylloma on ens trobem, s’hi pot visitar el poble de Chivay, conegut per la seva església, així com per la dansa tradicional Wititi, que és Patrimoni Nacional, i pel seu mercat. 








I així em despedeixo de la vall del Colca, per seguir el viatge descobrint nous llocs i vivint noves experiències, que espero poder compartir amb vosaltres.

I com sempre, us deixo una cançó que identifico amb aquesta part: Mírame bien - Julieta Venegas 

Xènia. 

Deixa'm el teu comentari, m'encantarà llegir-lo