13 D'AGOST DE 2022
Canviem completament de zona i ens desplacem cap a Cusco.
Allà, comencem el dia visitant el centre històric de Cusco, considerat Patrimoni Cultural de la Humanitat, i en especial la Plaza de Armas.
En aquesta plaça hi trobem la Catedral de Cusco, on destaquen la multitud de quadres de la Escuela Cuzqueña, així com els diferents altars dedicats als sants més venerats pels ciutadans de Cusco i pels peruans en general. Imagineu el valor incalculable de les seves obres, moltes d'elles banyades amb or i pedres precioses, que està prohibit fer fotografies dins del recinte per evitar donar pistes a possibles robatoris.
També, en aquesta Plaza de Armas s'hi troba la Iglesia de la Compañía de Jesús, amb la seva espectacular façana, símbol de la ciutat de Cusco, la qual va ser construida en el lloc on es trobava el palau inca de Amarucancha. Doncs, com veurem seguidament, un símbol de la colonització dels castellans, fou edificar les esglésies i convents a sobre d'aquests símbols incas.
Seguidament, ens dirigim cap al monument de Koricancha, el recinte més important de l'època dels incas, on s'hi trobava el Templo del Sol, del Arcoíris, o de las Estrellas, entre altres, i que fou descobert arrel del terratrèmol que va patir la ciutat de Cusco el 1950.
Aquest monument es caracteritza pels seus murs de pedres, totalment encaixades les unes amb les altres, sense utilitzar cap producte per unir-les, i es considera que aquests murs estaven decorats amb cal i pintures naturals, i amb guarniments d'or.
Com s'ha comentat, aquest recinte fou descobert el 1950, ja que, fins llavors, aquest patrimoni inca quedava soterrat sota el Convento de Santo Domingo, un convent que destaca pel seu pati central, de marcat estil castellà, i per les múltiples obres de la Escuela Cuzqueña que s'hi exponen.
La construcció de les esglésies i convents per sobre de les reminiscències de la cultura inca, tenia la finalitat d'intentar fer desaparèixer la ideologia inca que existía en la ciutat. No obstant, com es pot veure en l’actualitat, la cultura i ideologia inca no ha desaparegut, sinó tot el contrari, per sort, i avui en dia la societat peruana, per molt que sigui majoritàriament catòlica, no ha perdut la seva cultura ancestral.
Un altre lloc imprescindible de Cusco és el Parc arqueològic de Sacsaywaman, un terreny immens constituït per un conjunt de construccions rocoses destinades a temples de la cultura inca dedicats a les diferents divinitats de la cultura inca.
Si bé alguns historiadors han considerat que aquest lloc es tractava d’una fortalesa, si bé, el fet que es trobi tan allunyat de la ciutat de Cusco debilita aquesta opinió, ja que no tindria sentit construir una fortalesa sense res a protegir.
Dins d'aquest parc arqueològic, s’hi troben monuments arqueològics com el Q'enqo, que constituïa el temple dedicat a la Pachamama, on s'hi feien diferents rituals venerant la natura, i des d’on es poden veure uns vistes espectaculars de tota la ciutat de Cusco.
Així mateix, també forma part d'aquest parc arqueològic, el temple de Tambomachay, situat al punt més alt de Cusco, a 3.900 metres d'altitud, i que constituïa el temple dedicat a l’aigua.
D’aquest temple, el més sorprenent són les dues fonts que no paren de brollar aigua sempre amb la mateixa pressió, ja que, al no existir cap llac a prop, s’ha pogut constatar que els incas construïen una mena de sifons amb pedra per poder captar l’aigua de subsòl i pujar-la amb pressió cap a la superfície.
Finalment, acabem la ruta al monument de Puca Pucara, que es considera que en aquella època constituïa un punt de control de tot el recinte, i des d'on s'aprecien unes vistes espectaculars de la vall.
Fins aquí la visita a Cusco i als orígens de la ciutat i de la cultura andina, la qual ens ha fascinat i entristit a la vegada. Doncs, per una banda, sembla mentida que passats gairebé siscents anys, encara puguem observar aquestes construccions. I, per altra banda, costa de creure el mal que pot arribar a fer l’home guiat per la seva ideologia, fins al punt de voler erradicar per complet tota una cultura, pel simple fet de ser diferent.
Acompanyeu-me a seguir coneixent més aquest país.
I, ja sabeu que, com sempre, teniu una nova cançó per descobrir: Histéricos - Leiva
Xènia.
Deixa'm el teu comentari, m'encantarà llegir-lo