PERÚ: LA BELLESA DEL MACHU PICCHU

16 d’agost 2022

 15 D’AGOST DE 2022

Ha arribat el dia que tant esperava, avui visitem el Machu Picchu, un parc arqueològic descobert el 1911 i que és considerat Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat. 

 

Així, comencem el dia des del poble de Yucay, al Valle Sagrado, i ens dirigim fins a Ollantaytambo, per agafar el tren de la companyia Perú Rail que ens portarà fins a l’estació de Machu Pichu, al poble de Aguas Calientes, des d’on agafarem un autobús que ens deixarà a l’inici d’aquest monument. 



Allà, ens espera el guia, el Yonel, que ens explicarà tota la història i la simbologia del lloc, i ens transmetrà la seva passió sobre aquest meravellós paratge. 


 

Doncs, aquest indret fou localitzat el 1911 per un professor nordamericà, Hiram Bingham, el qual va donar a conèixer aquest descobriment al món mitjançant una publicació a la revista National Geographic. 

 

Si bé, no es pot dir que fos efectivament descobert aleshores, sinó que els indígenes ja coneixen de la seva existència, però no se li va donar la importància que té en l’actualitat, com a símbol de la cultura andina. 


 

Així, el nom de Machu Picchu (que en quechua vol dir “muntanya vella”) va referència a una de les muntanyes que envolta el parc arqueològic, però es desconeix el nom del poblat, que se l’anomena Llaqta (que en quechua vol dir ciutat). 


 

I l'altra gran muntanya que envolta aquest monument es el Huayna Picchu, que en quechua vol dir "muntanya jove". 



Així mateix, hi ha diferents teories sobre la finalitat d’aquesta ciutat. Alguns consideren que es tractava d’una espècie d’universitat, on hi anaven les persones amb grans coneixements; d’altres consideren que es tractava d’un espai de culte; i d’altres, consideren que es tractava d’un centre administratiu de l’Imperi inca.

 

El fet és que dins del mateix recinte s’hi troba una gran quantitat de terrasses destinades al cultiu de quinoa, patates, alvocat i blat de moro, a més de llocs per dipositar els aliments, denominats colca. 


 

També, s’hi ha localitzat el que es considera que era la casa de camp de l’inca, el qual habitava a Cusco; així com el que es coneix com l’escola i la casa de les dones.



 

Si bé, el fet diferencial d’aquest indret és que s’hi ha localitzat el Temple del Sol, des d'on travessa el primer raig de sol el 21 de juny, que és el solstici d'hivern aquí a Perú. 



I sobretot, perquè s'hi troba l’únic Temple dedicat al Còndor en tot l’Imperi Inca, el qual ocupava Perú, Bolivia, part d’Ecuador, Argentina i Chile. Doncs, el còndor era un animal molt venerat en la cultura andina, ja que simbolitzava el regne del cel.



 

Juntament amb les simbologies d’aquest lloc, el que el fa únic és la bellesa del paisatge, que, de tant espectacular t’emociona i et deixa sense paraules. 







Definitivament, és el lloc més impressionant que he visitat mai, i que recordaré sempre.


La cançó que relaciono amb la bellesa d'aquests paisatges és: Humo - Jarabe de Palo

 

Xènia. 

Deixa'm el teu comentari, m'encantarà llegir-lo