17 A 20 D'AGOST DE 2022
Comencem l’última etapa del viatge.
Ens acomiadem de Cusco per dirigir-nos cap a Puerto Maldonado, una localitat situada a la frontera entre Perú i Brasil, coneguda per la densitat de la seva selva i pels seus grans rius, Madre de Dios i Tambopata, provinents de Cusco i de Puno, respectivament, i els quals acaben desembocant a l’Amazones.
Si bé, el que caracteritza i fa únic aquest lloc és la Reserva Natural de Tambopata, on hi trobem 1.800 especies d’aus, cinc espècies de monos i 1.300 espècies de papallones, a part de milers espècies d’arbres i plantes i d’altres animals, com els caimans i les llúdrigues.
Per poder conèixer al màxim la seva biodiversitat és recomanable llevar-se abans que surti el sol, ja que és quan tots els animals surten del niu per buscar aliment.
Així doncs, ens llevem ben d’hora i agafem una barca que ens porta fins a l’entrada de la Reserva Natural.
Allà, travessem la selva per arribar al Lago Sandoval, el qual bordejarem amb una barca gaudint del silenci sonor de la selva.
Durant tot aquest trajecte es pot apreciar la gran biodiversitat de la zona, començant per les aus com els guacamayos, una au semblant als lloros, característica pels seus colors i perquè sempre van en parella, doncs, son monògames i quan una d’elles mort, l’altre també, per pena. Increïble, no?
Així mateix, també trobem oropendiga que es caracteritza per la seva cua groga i per la seva forma de fer el niu én forma de pèndul, així cơm perquè el soroll que fan és molt semblant al so d’una gota d’aigua al caure.
No obstant, aquestes només son unes dels mil·lers d'espècies d'aus que trobem a la zona.
Si bé, el que tothom està buscant en aquesta zona són els caimans, els quals es troben a les lleres del riu i el llac, totalment immòbils i camuflats, esperant per caçar, ja que són caçadors oportunistes. Sincerament, costa molt veure’ls, ja que queden totalment mimetitzats amb l’ambient.
Juntament amb els caimans, un altre atractiu de la zona són els monos, dels quals, durant la nostra visita a la Reserva Natural, n’hem observat de dues espècies, els monos aulladores i els monos capuchinos. Tot i que t’hi has d’esforçar bastant per veure’ls, la veritat és que és molt emocionant.
Així mateix, un dels animals que més impressiona al veure d'aprop son les taràntules, que abunden a la selva, i te les pots trobar en qualsevol lloc. Impressionant i terrorífic a la vegada.
D’altra banda, un altre fet fascinant de la selva és la gran varietat d’arbres i la seva simbologia per la cultura andina. En especial, a part de la gran quantitat de ficus immensos, destaca la capirona, considerada l’arbre de la bona energia, ja que, tret i estar enmig de la selva, no té mai cap paràsit o insecte, sinó que la seva escorça és completament llisa i neta.
Un altre arbre que em va sorprendre moltíssim és el que anomenen "árbol andador", ja que, li van creixent arrels que semblen cames per poder anar-se movent buscant el sol. Fascinant.
Si bé, el que sorprèn més de la selva, és la immensitat dels seus arbres, i la quantitat de fruits diversos que s’hi poden trobar, com el cacau, els plàtans, l’alvocat i les pinyes, entre d’altres.
Aquí a la selva ens acomiadem de Perú, però abans, gaudim de l'últim gran expectacle de la naturalesa, com aquesta posta de sol.
Gràcies Perú, la terra on els incas van tocar les estrelles, per tots els aprenentatges i les experiències viscudes, a reveure.
La cançó que us proposo per acompanyar aquesta part del viatge: Muchas cosas - Natalia Lacunza
Xènia.
Deixa'm el teu comentari, m'encantarà llegir-lo