LA MÀGICA VENÈCIA

OCTUBRE, 2021

Aviat farà un any del viatge amb el que vaig obrir aquest blog, les Dolomites. 

Si bé, l'octubre passat no només vam visitar les Dolomites sino que, ja que estàvem a Itàlia, no podiem marxar sense visitar la imprescindible Venècia. 

Així, com que veníem amb la caravana, després de recórrer bastants quilòmetres des dels Alps, vam deixar la caravana al parking de les afores de la ciutat, des d'on vam agafar el vaporetto que ens portaria fins al centre d'aquesta impressionant ciutat.

Tot i que Venècia sempre ha estat una ciutat molt turística (i encara més si, com ens va passar a nosaltres, arribes quan s'està celebrant la Marató de Venècia) la veritat és que, almenys per mi, no perd gens el seu encant i, la puc visitar milers de vegades, la seva màgia sempre em captiva.

Considero que, l'encant de Venècia no resideix en visitar els llocs més coneguts de la ciutat, sino, com sempre, en endinsar-se pels seus carrers estrets, travessar els petits ponts que creuen els canals i gaudir de la seva meravellosa arquitectura. 

I això és el que vam fer aquest cop. Si bé, abans havíem de passar per la Piazza San Marco, amb el Campanar i la Basílica, doncs, després d'una setmana en una caravana, sense cap luxe, ens mereixíem un homenatge, així que ens vam assentar a una de les terrasses dels restaurants de la plaça per fer un (petit) vermut mentre veiem arribar els corredors de la Marató. 

Llavors, vam començar a endinsar-nos pels seus carrers estrets, descobrint places i racons de la ciutat. 

I tot caminant vam arribar al Ponte Vecchio, el lloc més fotografiat de Venècia, i per tant, el més massificat que ens vam trobar.

Si bé, si hi ha un lloc imprescindible si visites Venècia aquest és el Ponte dei Suspiri, la història del qual sempre em fascina. Doncs, com ja sabreu, rep el nom "pont dels suspirs" perquè aquest connectava el Palau Ducal amb la presó de l'època. I així, a través de les petites finestres del pont els condemnats podíen veure per últim cop el cel i el mar de Venècia. 

Un altre tret característic de Venècia, i el que la fa tant imponent són les diferents esglésies que es troben repartides per la ciutat, des de la Basílica de Sant Marco que ja he mencionat, passant per la Basílica de Santa María della Salute que presideix les vistes al gran canal, i la Chiesa di San Zaccaria, amb la seva impressionant façana renaixentista. 

Només per la bellesa de l'arquitectura i dels canals i per la fantàstica sortida de sol de l'endemà amb la que ens acomiadava la ciutat, va valdre la pena fer tants quilòmetres. 

Gràcies per llegir-me un cop més. Ens veiem al següent destí, perquè la vida és ara i és hora de gaudir-la. 

I com sempre, teniu la cançó que identifico amb aquest viatge: Zahara - Senza un Perché

I ja sabeu que totes les cançons del viatge estan a la llista d'Spotify: Playlist - La vida es ara

Xènia.