DESEMBRE, 2022
Per acomiadar aquest any 2022 viatgem fins a Astúries per visitar els fantàstics paisatges d’aquesta zona.
Aprofitem les vacances de Nadal i sortim un dimecres a la tarda de Barcelona amb el cotxe per fer una primera parada a Pamplona (Navarra) i així visitar aquesta ciutat, on no hi havia estat mai abans, i així podem també escurçar el camí cap al nostre destí final.
Arribem cap al vespre a Pamplona. Moment per descansar de tot el viatge. Així, l’endemà ens llevem ben d’hora per fer una ruta pels llocs més imprescindibles de la ciutat.
En primer lloc visitem l’Ajuntament, lloc emblemàtic des d’on es tira el chupinazo que inaugura les festes de San Fermín, amb la plaça plena de gom a gom.
Tota la ciutat està plena dels símbols dels encierros, ja que són la seva referència. I un exemple el trobem en el carrer de Estafeta, considerat el carrer més perillós durant els encierros ja que és molt estret i els corredors tenen problemes per amargar-se i evitar les cornades.
Seguim passejant per Pamplona per arribar fins a la Catedral, i abans d’arribar, just al carrer Curia, es troba la pastisseria Beatriz, on hem provat els garroticos de xocolata, uns pastissets de pasta de full farcits amb xocolata, boníssims. Era tan bons que ens els vam cruspir sense poder fer una fotografia. Sens dubte, un molt bon esmorzar.
I llavors, arribem a la imponent Catedral, amb una façana neoclàssica però amb moltes reminiscències d’estil gòtic. Quan hi hem anat era massa d’hora i encara no es trobava oberta, però si algun dia torno a Pamplona, la visitaré segur.
I just darrera de la Catedral, s’hi troba una petita plaça molt tranquil·la, la Plazuela de San José, amb la Fuente de los Delfines al centre, amb el convent de les Carmelitas al fons del carrer amb un nom molt simpàtic, com és el carrer Salsipuedes.
En aquesta plaça també s’hi troba la porta medieval de la Catedral i l’edifici civil més antic de Pamplona que encara es manté.
I deixant la plaça, ens endinsem cap al carrer més bonic de Pamplona, sens dubte, que és el Paseo Redín. Un passeig tret d’un conte de fades que et porta fins al Mirador del Caballo Blanco des d’on es pot observar la muralla que envoltava la ciutat.
I no podíem acomiadar-nos de Pamplona sense passar per l’emblemàtica Plaza del Castillo, amb els seus edificis senyorials que expliquen la història de la ciutat.
Fins aquí, aquest matí a Pamplona. Marxem amb ganes de tornar-hi en algún altre moment. Doncs ara ens toca continuar el nostre recorregut fins a Astúries, on us espero que explicar-vos els fascinants paisatges que anem visitant.
Us deixo amb una cançó que em recorda aquesta visita: 5 AM - Volver
Fins la propera!
Xènia.
Deixa'm el teu comentari, m'encantarà llegir-lo